1. |
Intro
01:22
|
|||
2. |
Reconquesta
02:43
|
|||
|
No abandonis mai la lluita, no ho deixis estar.
A vegades costa i cansa seguir atent i constant.
Però no abaixis mai la guàrdia, ells no cediran.
Sols el poble salva al poble, és a la teves mans.
Alça la teva espasa... un crit al cel!
Oneja la bandera... al firmament!
Respon a qui t'ataca... resisteix!
Ni un pas més enrere... manten-te ferm!
Procura que la prudència no et faci traïdor.
Tu sabràs el que t'importa la nostra extinció.
Cada gest, cada paraula, té el seu valor.
La lluita del dia a dia és el que ens fa forts.
Reconquesta...!
|
||||
3. |
El Preludi del Demà
03:44
|
|||
|
Al trenc d'una nova albada,
una veu creix imponent.
Catalunya unida i forta,
s'alça com el sol naixent.
És la raó que no calla,
desafiant, impertinent.
Tenim la ploma i l'espasa;
una força dissident.
Veig la fi de l'horitzó, el preludi del demà...
Crema incandescent la flama, des del fons del nostre cor!
Veig la fi de l'horitzó, el preludi del demà...
Ressorgeix d'entre la cendra, un nou fènix victoriós!
Els que no hi volien veure,
ara estan obrint els ulls.
Ara els pesen les cadenes;
la bena els ha caigut.
Ja s'acosta el nostre dia; el fruit del nostre combat!
La lluita de tot un poble; el triomf de la voluntat!
I tots els que ens vulguin veure, enfonsats i amb el cap cot...
sabran el què és resistència; la força del nostre front!
|
||||
4. |
Hereus de la Conquesta
03:52
|
|||
|
Recorda el teu passat;
honra el sòl que trepitges.
Qui perd els seus orígens, perd la seva identitat;
preserva la teva llengua, reconeix als teus germans.
Hereus de la conquesta compartint destí;
la nostra herència no caurà mai en l'oblit.
Hereus de la conquesta, un mateix esperit;
les quatre barres d'or i sang que ens han unit.
No et deixis enganyar...
Per les seves mentides.
No són més que sangoneres que es lucren i ens manipulen.
Sent els lligams que ens uneixen; la nació està en la cultura.
|
||||
5. |
Morint Dempeus
02:25
|
|||
|
Hem triat el camí de preservar allò que és nostre.
No és moment de ser covards i trair la nostra historia.
Recorda aquells sacrificats, triaren mort o glòria.
Amb sang i suor els honrarem amb la victòria.
És el camí del vencedor, el que coneix la derrota.
Ja hem après d'errors passats, ha arribat la nostra hora.
Els seus atacs seran en va, la nostra gent és forta.
Potser caurem, però ens alçarem de nou, valents i amb força.
Abans morint dempeus, que vivint de genolls.
No retrocedirem, no ens faltarà el valor!
Abans morint dempeus, que vivint de genolls.
I seguirem fidels, defensant la nació!
Busca a dins teu, el sentiment d'orgull, que et doni força
Troba el poder per decidir el futur del teu poble.
El seu destí depèn de tu, torna-li el que pertoca.
I en veure el seu penó triomfant, ploraràs ple de joia.
|
||||
6. |
En Sentir el seu Reclam
04:15
|
|||
|
Passejant a prop de casa, arribes a aquell racó;
l'han canviat i no t'agrada... pots sentir la traïció!
Pots sentir el seu reclam.
Els carrers on tu jugaves, ara els veus tacats de sang!
La misèria és la que regna... ara ploren degradats!
I sents el seu reclam.
Hi ha tantes preguntes i una estranya veu;
les respostes les podràs trobar dins teu.
És la teva terra, on et vas criar...
i és on tu moriràs... ja ho saps!
La senyera oneja trista i tu sents el seu dolor;
sents la veu d’aquesta terra, sents dins teu els seus colors!
I sents el seu reclam!
Aquells traïdors que et governen t'han venut i enganyat;
ells deshonren la bandera... recupera el que et pertany!
I escolta el seu reclam.
Sents el deure de salvar el que és part de tu.
Veus com la menystenen i et fereix l’orgull.
És per Catalunya, per la llibertat...
Que moriràs lluitant, si cal!
És la nostra guerra, retornar-li el seu honor.
Som la reconquesta, som l’eterna rebel•lió,
som vents de llibertat!
Només resta l’esperança, en el nostre sentiment
de salvaguardar la pàtria, de seguir combatent…
En sentir el seu reclam!
|
||||
7. |
Oi! per Catalunya
01:40
|
|||
|
Sembla que no quedin bandes, que recordin aquell so;
l’streetpunk, els anys 80; Combat, Close Shave, Last Resort.
Queden ja lluny aquells dies, en que omplíem els carrers,
Però uns pocs seguim encara... rapats i desobedients!
Oi! per Catalunya! Que no mori aquest crit.
Mantén viva l’essència, mantén viu l’esperit.
Oi! Per Catalunya! Sonant des del carrer,
La veu d’un jovent patriota, orgullós i irreverent.
Maleeixo el puto dia, en que va arribar el punkrock,
el hardcore, el psichobilly i a tots aquells desertors.
Les nenes no porten Chelsea, ara són totes pin-up’s;
"Ser skin ja no està de moda"... per gent sense identitat!
|
||||
8. |
||||
|
Tots els rapats som al carrer.
Una altra nit i res a fer.
No hi ha treball, no hi ha futur,
però almenys tenim orgull i donem pel cul.
Un pèl violents i arrogants;
ja no ens volen a casa.
Un pèl violents i arrogants;
Skinheads catalans... mai ens callaran!
El cap rapat però ben vestits;
la nostra festa acaba al matí.
Tenim la rauxa, però no gaire seny.
No ens agraden els jerquis, ni els convergents
L'estrella és la nostra sang.
I ser culer, l'orgull més gran.
La moreneta ens protegeix.
I agredir a putos hipsters, com ens diverteix.
|
||||
9. |
Perdut
03:05
|
|||
|
En un món de paràsits, en aquests temps difícils,
el teu cap dóna voltes buscant un equilibri.
Surts cap al bar de sempre, tot buscant un refugi.
Anem a fer una cervesa, abans que no em suïcidi!
Els anys i l'experiència, t'han tret les il·lusions.
Abandonats els reptes, has perdut l'ambició.
Intentes trobar un somni, que ompli el buit del teu cor;
una infinita lluita, contra el temps i contra tot.
Estàs perdut... no ets ningú... no tens futur.
Perdut en un món de desgraciats, on mana l'interès.
Sempre el mateix dubte al cap: qui et manava ser rebel?
No trobes la manera,de canviar la teva vida.
Intentant evadir-te, ja has perdut un altre dia.
Vas caminant a cegues,el teu cor és la guia;
saps quin és el destí? Un fosc carrer sense sortida!
|
||||
10. |
||||
|
Les veus i els crits s'han esvaït,
no recordes com t'has quedat sol.
El cap diu que si, el cos diu que no!
Camí cap a casa s'ha abaixat el teló.
És el final de la nit...
provant d'arribar al llit.
Ha sortit el dia, ja fa molta llum,
la claror del sol et cega els ulls,
el teu pas és lent, insegur,
totes les mirades són per tu.
Les portes del metro s'han obert
i tots els carrers són plens de gent,
donant sempre voltes amunt i avall,
sense entendre mai el que sents.
|
||||
11. |
DEP
02:07
|
|||
12. |
Els Bons Moments
02:52
|
|||
|
Repasses vells records, fugint d'un fred present.
Aquella foto on sortíem somrient...
T'allunyes un moment d'aquesta realitat,
revius per un segon el caliu de l'amistat.
Ara te n'adones de com n'és d'important mantenir als teus al teu costat.
Els bons moments, immortals al pas del temps.
Només fa falta una cosa... és la teva gent.
Els bons moments, un record que resisteix.
L'important és que perduri allò que ens uneix.
L'última festa la recordo com ahir,
borratxos com a cubes, els reis de la nit;
no existien les normes, ni les obligacions,
tan sols litres de priva i les nostres cançons.
|
||||
If you like Reconquesta, you may also like:
Soltice Demo '95
by Stamford Bridge
supported by 7 fans who also own “Recupera el que et pertany 12"LP”
Dare I say, I love it even more than Templar’s!
go to album
supported by 6 fans who also own “Recupera el que et pertany 12"LP”
go to album
supported by 5 fans who also own “Recupera el que et pertany 12"LP”
Note: Album entre Jeu (eJ) de Faction S (FR) paru en 2019_04
go to album
This Could Be Texas
by English Teacher
The UK upstarts' debut veers from sunny, psychedelic folk to bristling post-punk with reckless abandon without ever missing a beat.
go to album
Move To The Trees
by Winter McQuinn
Winter McQuinn mixes soft rock and psychedelic folk for a sound reminiscent of classic pop purveyors like Cut Worms and the Lemon Twigs.
go to album
The Canadian trio's knack for writing bangers plots a steady course through the maelstrom.
go to album
supported by 5 fans who also own “Recupera el que et pertany 12"LP”
go to album
